BENIMARFULL
Benimarfull, vell reducte morisc, desenvolupa el seu nucli urbà a la usança dels seus antics pobladors, amb carrers empinats i estrets on destaca la seua Església, blanca i terrosa, d'esvelt campanar de tres cossos i edificada en el segle XVI.
La superfície del seu terme municipal és ondulat, sent les seues principals altures l'Alt d'Agulló i el Tossal. Està drenat pels barrancs de Benimarfull, Sofre i Albacar, que entreguen les seues aigües al Serpis. Hi ha en ell diverses fonts, una d'elles d'aigües sulfuroses càlciques.
Els seus 408 habitants, majoritàriament agricultors treballen unes terres quasi en la seua totalitat de secà, i per a l'escàs regadiu utilitzen les aigües del Serpis. Els cultius més abundant són l'olivera, la vinya i fruiters: la bresquilla, cirera i poma.
La localitat posseïx una indústria de transformació de plàstics per a jogueteria i dos xicotetes indústries tèxtils, així com cooperativa agrícola per a la comercialització de la fruita.
Gràcies a la font d'aigües sulfuroses va funcionar un balneari que fins als anys 30 va ser pol d'atracció de la burgesia que periòdicament "prenia les aigües". En l'actualitat, aquell establiment, que va arribar a comptar amb setanta habitacions, cuines, bar i un bell parc amb pista de ball, ha sigut restaurat i rehabilitat en l'allotjament turístic rural, Els Banys.
Benimarfull celebra les seues festes patronals la segona quinzena de juliol dedicades a Sant Jaume, Santa Anna i al Santíssim Crist de la Bona Mort, sent els actes més notables la processó del Crist, les desfilades de moros i cirstians, les vaquetes i les revetles populars. Encara en els seus carrers es juguen partides de “raspall” o pilota valenciana.
No deu el visitant deixar de provar el dolç característic de la localitat, els bescuits de cullera o degustar els licors d'elaboració artesanal com l'esòfag fet amb herbes aromàtiques del lloc o el café licor.