Història del Balneari de Benimarfull

En la zona de la muntanya alacantina, al nord-oest de la província d'Alacant, confluïxen les valls de Perputxent, Planes, Travadell i Seta entre altres.

En el Vall de Travadell, format per les vessants occidentals de la Serra d'Almudaina i les orientals de la Serra de Gorga i l'Alt de la Capona diferenciem entre la zona del riu Seta i els llocs de Benillup i Benimarfull.

Per l'interior de la topografia del terme de Benimarfull, dibuixada pel riu d'Alcoi, confluïxen abundants aigües subterrànies mentre que per l'exterior del terreny sorgixen barrancs i torrenteres entre els quals destaquem el Barranc del Sofre.

Conegut aquest barranc pels habitants de Benimarfull des de temps remots, deu el seu nom popular a les restes sulfuroses que quedaven depositades en els marges del rierol.

Va ser el metge Joaquin González Villagrasa, natural de Benimarfull, el primer que va despertar el seu interés per l'observació i l'estudi d'aquests xicotets brolls de característiques especials i decidí iniciar l'explotació de les seues propietats curatives cap a l'any 1835.

Els seus èxitosos resultats van iniciar un progressiu increment de visitants procedents de diversos punts de la comarca, que a pesar del difícil accés buscaven el benestar i la curació en les seues miraculoses aigües.  Així, les cases particulars de la població es van convertir en improvisats hostals a fi d'albergar als banyistes.

En aquesta època, on cada vegada era major el renom d'aquest tipus d'instal·lacions, el Balneari de Benimarfull va aconseguir notorietat entre les acomodades classes de la piràmide social valenciana. El segle XIX es va caracteritzar per l'aristocràtic costum d'alternar socialment en els balnearis, estenent-se al llarg de tota la geografia nacionalment i especialment en la nostra regió.